L'ESTÈTICA ABSTRACCIÓ DE

MONTSERRAT VIAPLANA.

 

Vaig conèixer a Montserrat Viaplana ja fa uns quants anys per una exposició que realitzà al museu de la Marina de Vilassar de Mar. Llavors practicava una pesudo figuració abstractiva o una pseudo abstracció figurativa, triïn la definició que vulguin, en una estilística en la que combinava ambdós conceptes de manera personal.  Per els mitjans informatius artístics i les xarxes socials he tingut notícia de les seves exposicions que no s'han reduït a l'àmbit domèstic , abastant nombrosos destins de diversos països i ara em retrobo amb el seu fer amb aquests "Diàlegs" que presenta al Museu del Càntir d'Argentona.

I en aquest retrobament veig una autora plenament assentada en el seu estil, havent-se decantat totalment per l'abstracció però en la recerca essencial de la bellesa en el sentit d'una recerca estètica plaent per a ella i per a l'espectador. Parlant amb un familiar directe em confessava que el que desitja essencialment Viaplana quan un espectador s'enfronta a la seva obra és sentir de la seva veu l'expressió "que maco", llavors és quan l'autora se sent especialment realitzada.

Certament no és aquest el concepte artístic que més em plau, però he de reconèixer que és plenament vàlid intentar que la bellesa sigui la màxima meta del creador. I en el cas de Viaplana ho aconsegueix clarament.

És així ja que en aquest temps ha aconseguit un bon domini tècnic en el que sap jugar i conjugar amb els seus elements formals bàsics com son gest, el ritme i essencialment el color d'una manera ben adient a la recerca dels resultats desitjats. Fet que s'evidencia en l'obra presentada entre la que un es queda amb aquelles obres més netes i simplificades i amb aquelles que per les seves formes em retrotrauen, salvant tots les distancies a Tharrats.

En resum una exposició més que correcte que plaurà enormement als amants de la pintura més estètica  però davant la qual faig la reflexió del concepte , moltes vegades repetit, de que " si no hi ha risc, no hi ha emoció" i per a mi, l'art és essencialment emoció i per tant risc, que és el que trobo a faltar en la pintura de Viaplana.

 

Montserrat Viaplana.

" Diàlegs"

Museu del Càntir. Argentona

del 13 de setembre al 3 de novembre de 2019

 

Publicat per pere pascual "

 

Revistart 215

 

"Cada cuadro se convierte en un pequeño universo de texturas, de luz y de color, cargado de sugestiones y de contrastes, de nervio y de celo melodioso". Nadie mejor que la propia Montserrat Viaplana puede definir lo que hace a sus cuadros tan especiales. Contemplar cualquiera de sus lienzos en un billete gratuito a viajar por un cosmos propio que no puede localizarse en los telescopios, sin necesidad de tomarse el viaje con prisas y meditando cada mancha y salpicadura hasta entrar en comunión con las obras. - Wilderkatz

Revistart 201

Sabias y profundas pinceladas navegan y se entretienen en los cuadros de Viaplana. Imaginación y una emoción incontenible se desenvuelven en vívida abstracción, que es todo textura y color. El equilibrio de los elementos de su obra se expone en 'Des de dins'. Su hijo Mag Lari le dedica: "Cuando miras un cuadro suyo, ves una fuerza indomable, una tempestad de colores que, si tienen que transmitir cosas, no pueden tener parámetros que condicionen la ruta. La pintura de mi madre es libre y valiente, como lo es una ballena que nada en las profundidades y de repente quiere salir a la superficie. Sale de dentro y estalla en mil colores, texturas y salpicaduras". - Joana Abril