MONTSERRAT VIAPLANA. UNA PINTURA DE SENSACIONS

Una vegada més Montserrat Viaplana ens sorprèn de nou amb aquesta exposició, on es pot comprovar que  l’univers abstracte és interminable, sobretot quan es tracta d’investigar  diferents maneres de representar-lo. En aquests darrers anys ha treballat des d’una perspectiva plenament experimental , circumstància aquesta, que indica el seu interès en mostrar les diverses vessants que ofereix l’expressionisme.

Les obres que ara s’exhibeixen serveixen perquè  el públic se n’adoni de la importància que tenen el color, la taca i el gest, tres de les principals manifestacions de l’expressionisme abstracte, dins d’una de les tendències més representatives de les avantguardes del segle XX, que avui dia encara és plenament vigent,   a pesar de que hagin  transcorregut sis dècades des de la seva aparició als Estats Units, sobretot perquè permet aproximar-se a un univers que fusiona el concepte amb l’objecte -en aquest cas la matèria o el collage-. Per això és important que artistes com Montserrat Viaplana es preocupin en seguir aquesta línia.

En altres ocasions he destacat del seu treball els diversos canvis produïts, demostrant una gran  disposició per explorar noves vies creatives, degut a la incorporació de diferents colors en una mateixa obra i amb un fons obscur que li serveix de suport, on el gest i la taca s’escampen de manera aleatòria per tota la tela.

A diferència d’anteriors obres, ara divideix el quadre en seccions, encara que aparentment no ho semblin, però que li permeten expressar la idea de moviment -degut al gest- i de ritme cromàtic, on també apareix la llum, gràcies a l’existència de zones més clares que  contraresten la foscor de les gammes neutres que sovintegen en la majoria de les peces, així com la incorporació de regalims, cercles i també d’incisions a mode de grattage. En conseqüència, cadascuna de les pintures de Montserrat Viaplana aconsegueix transmetre la sensació de plaer estètic, produït per la seva singular manera d’expressar  les  sensacions i les emocions, que expliquen millor com és  el món abstracte.

Ramon Casalé Soler

Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art