MONTSERRAT VIAPLANA. L’ABSTRACCIÓ DE LA REALITAT

Encara que sembli una contradicció el títol d’aquesta presentació, no ho és en absolut, doncs si analitzem el que significa la paraula “abstracció” ens adonem que té diverses interpretacions, com per exemple, la d’excloure dins de l’àmbit de les arts plàstiques la imitació dels objectes naturals i de la realitat, que conjuntament amb l’acció de separar mentalment el  que realment no pot separar-se, ens serveix per demostrar que allò tangible és fruit del propi pensament individual, sigui per una situació personal determinada, sigui per observar els elements quotidians de manera objectiva o, sobretot, sigui per canviar expressament la imatge real per una altra que no estigui en l’imaginari popular, sinó només en el pensament de l’autor, en aquest cas l’artista.

Per tant, si contemplem l’obra de Montserrat Viaplana ens trobem davant d’una situació especial, on l’existència de diversos paràmetres relacionats amb el concepte d’abstracció són ben visibles, encara que apareixen determinats elements figuratius, molt pocs per cert respecte a èpoques anteriors. Per què, doncs, aquesta sublimació expressionista de la pintura? No és difícil endevinar el perquè. És una artista que des de sempre li ha preocupat més representar el color que no pas les formes. Almenys des de que conec personalment la seva obra, fa exactament dues dècades, s’ha mostrat interessada per fer allò diferent ja que el seu entorn més proper i influent, em refereixo al seus referents pictòrics, la portaven a abraçar la figuració. Però en el seu subconscient nidava la idea de sentir-se lliure, de fer allò que veritablement sentia, deixant de costat els arquetips de que gaudia la figuració -amb això no afirmo que s’hagi de menysprear-la, ans el contrari, és tant vàlida una com l’altra. El que vull destacar aquí, és que Montserrat Viaplana va ser valenta per escollir aquest camí, i avui dia, segueix sent fidel als seus principis, malgrat les circumstàncies adverses que el mercat de l’art ens ofereix.

Voldria mencionar el canvi que ha experimentat l’artista en aquests tres darrers anys, que coincideix cronològicament amb les exposicions que ha fet per diversos llocs de Catalunya, desprès d’un parèntesi d’uns anys sense exhibir el seu treball. Aquest canvi ve produït  per una etapa de maduresa creativa ben evident, no ho dic només per l’edat, sinó que l’afirmació personal d’unes idees, conflueixen a l’hora de prendre decisions i això és el que fa Monserrat Viaplana: prendre decisions, equivocades o no, tant se val, ja que el més important és arriscar-se i dins de l`àmbit de l’expressionisme abstracte -és en aquesta tendència on se l’ha incloure a nivell artístic- és obvi que s’ha de fer així. Tots els grans pintors abstractes es van arriscar per trobar el reconeixement dels seus postulats, i per això formen part de l’Historia de l’Art del segle XX.

Com he mencionat abans, els colors que apareixen  en els seus quadres són fruit d’una recerca intensa i exhaustiva per trobar unes tonalitats adients que li serveixin de nexe amb els elements geomètrics, per definir-los d’alguna manera, que acompanyen les seves composicions. Són cromatismes molt singulars, que defineixen perfectament quin és el tarannà de l’artista, o el que és el mateix, la singularitat de les seves propostes creatives i que permeten conèixer la seva obra al públic en general, i no només als experts.

Aquets elements geomètrics compleixen diverses funcions en els seus quadres, com són les de separar els colors que sorgeixen, les d’indicar aspectes que ens facin reflexionar, sobretot perquè indueixen a fer-nos pensar buscant el que signifiquin, com una mena de joc entre l’artista i l’espectador, o simplement, i aquí és a on vull arribar: a relacionar el color amb els elements informals, doncs el que en realitat ens vol indicar l’artista és la existència del seu estat d’ànim, de la seva angoixa, de la seva felicitat, de la seva calma i serenor o de les seves preocupacions, interrogants i misteris... de tot allò que li passa per la seva ment. Per això, el color expressa els sentiments i els elements geomètriques  -línies sinuoses, helicoïdals, corbes, quadrats o diagonals, son les idees que els acompanyen.

Una vegada més, a través d’aquesta exposició, Montserrat Viaplana ens ofereix les seves experiències i vicissituds a través de la pintura, una pintura oberta i lliure, allunyada de prejudicis i dubtes, centrada en un sol camí: la de l’expressionisme en tota la seva immensitat.

Ramon Casalé

Associació Internacional de Crítics d’Art