AMONTSERRAT VIAPLANA: ABSTRACCIONS

En un moment com l’actual, on la figuració ocupa un paper destacat en l’art contemporani català,  veiem que hi ha artistes que segueixen desenvolupant el seu treball dins de l’àmbit de l’abstracció. És evident que aportar noves idees al terreny de l’expressionisme abstracte no és gens fàcil però,  precisament  aquesta dificultat, implica ser més creatiu. Per això, quan veiem l’obra de Montserrat Viaplana ens adonem de la importància que significa  dedicar tants anys, pràcticament tota la seva trajectòria plàstica,  a la investigació i experimentació d’ aquesta tendència.

Cada nova exposició de l’artista és un pas endavant a la recerca dels seus objectius ,per mostrar de  manera diferent  el color, el gest i la matèria. El fet de portar   tres dècades  exhibint la seva obra, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, que de fet és el temps que conec el seu treball, li dona una gran seguretat a l’hora de plantejar nous reptes.

La present exposició és una síntesi de tots els anys que porta treballant, tant des de la vessant del color, com de la manera que tracta  la matèria, però procurant que no sobresurti massa . S’aprecia nítidament com va incorporant noves gammes cromàtiques a les seves composicions -sobretot l’aparició dels primaris com el groc i el vermell-, on la matèria ocupa un espai més important. Però també el gest, a través del moviment, indica la preocupació que sent en mostrar una obra plena de dinamisme i ritme,  i on la representació del paisatge, encara que sigui imaginari, s’intueix en moltes de les pintures.

Ramon Casalé

Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art

MONTSERRAT VIAPLANA

Amb els anys i la coneixença he anat aprenent a llegir la pintura de la Montserrat Viaplana. He après a deixar-me impressionar per les mil llums i subtileses que amaga, pels versos que regalimen i travessen cada quadre. Quan miro una nova obra seva, únicament m'hi poso al davant i l'admiro. I escolto la relació que ella ha teixit amb la pintura: potser s'hi ha barallat , o potser s'ha limitat a deixar que ella sola fluís, amb el seu propi misteri, capritxosa, perquè havia de ser així.

La seva pintura em parla d'emocions i d'estats d'ànim, entre el transcendent i l'efímer; i quan la contemplo, em deixo portar per la sinuositat del seu traç, per les textures que neixen de la seva tècnica, pels colors que van demanant pas, unes vegades coneguts, d'altres desafiants; i sobretot pel ritme profund que batega en cada obra, que no és altre que la vida d'ella que esclata, rotunda, valenta, intensa i noble, que es reinventa incansable davant cada llenç en blanc.

Nova exposició, nova llum, nous matisos i una infinita i subtil cadència de colors. El seu art ens espera.

 Montse Lari - Filòloga catalana