MONTSERRAT  VIAPLANA. LA METAMORFOSI DEL COLOR

“L’observació d’una obra abstracta, actualment, ja no constitueix una agressió a l’espectador, degut a que freqüentment “compren” o assumeix la seva problemàtica sense gran esforç”. Lourdes Cirlot. “La pintura informal en Cataluña”, 1951-1970. 1983

Els recents treballs de Montserrat Viaplana permeten apreciar de quina manera es produeix l’alteració de la forma respecte a l’aplicació del color en les seves pintures expressionistes. Aquest procés en que l’objecte o entitat -en aquest cas es tracta d’un paisatge fictici- es transforma, aconsegueix que la nostra atenció es fixi principalment en el color, sense deixar de banda alguns aspectes relacionats amb l’abstracció, com per exemple els elements associats a la geometria.

Cada obra de l’artista és un exercici de com es representa el color, manifestant-lo de maneres diferents , en que l’aparició de gammes primàries i neutres es relacionen harmònicament amb elements geomètrics -línies, punts-. Aquesta eclosió cromàtica es fruit d’una intensa i exhaustiva recerca per trobar la tonalitat adequada i poder relacionar-la amb l’espai. Un espai que, en determinades situacions, s’aproxima a una idea tridimensional, principalment per l’aparició de la matèria o per utilitzar el grattage.

L’abstracció és una manifestació artística que empra colors i formes al marge de figures que hi ha a la natura, tenint com a origen l’oposició al naturalisme academicista. Montserrat Viaplana recull aquesta idea, procurant abstraure les imatges vers la percepció sensible del que s’entén com a normal.

Ramon Casalé

Associació Internacional de Crítics d’Art